.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«estima els altres com a tu mateix»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre de l’Èxode

El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills. »Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

Ex 22,20-26

Salm Responsorial

R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.

Us estimo, Senyor, 
vós m’enfortiu, 
roca i muralla que em deslliura. R

Déu meu, penyal on m’emparo, 
escut i força que em salva.

Rodejat d’adversaris delirants, 
clamo al Senyor, 
crido auxili d’entre els enemics. R

Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal. 
Beneeixo el Senyor que em salva. 
«Ha donat grans victòries al seu rei, 
ha mostrat l’amor que té al seu Ungit.» R

Sl 17,2-3a.3bc-4.47.51ab (R.:2)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat.
També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

1Te 1,5c-10

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»

Mt 22,34-40

"Dues cares d’una mateixa moneda"

Abans Ex 19 presenta l’origen del Decàleg com a clàusules del Pacte amb el Déu Alliberador i Ex 20 en fa la primera presentació. Ara es concreta el tracte amb els immigrants, la viuda, l’orfe, els pobres que viuen amb tu.
Havent recordat que l’origen de la Comunitat és l’amor de Déu que us ha escollit (v. 4a), evoca Pau les circumstàncies de l’elecció divina a través de l’obra evangelitzadora de l’Apòstol.
Us anunciàvem l’Evangeli amb obres poderoses. Exteriorment ressona la veu de l’Apòstol; de fet actua la força de l’Esperit que porta a la fe.
Enmig de moltes tribulacions, amb joia: la unió paradoxal de tribulacions i joia no és per masoquisme sinó per la presència i acció de l’Esperit Sant, font de goig/joia (Ga 5,22) imitant així la trajectòria de Crist.
El camí recorregut de fidelitat a Crist porta a la meta escatològica: esperar del cel Jesús que Ell ressuscità i ens salvarà del càstig en el Judici. Els evangelitzats esdevenen evangelitzadors: A través vostre ha ressonat la paraula del Senyor.
Israel, al llarg de la història, desenvolupà una sè- rie de més de 600 preceptes i un nombre incomptable de prohibicions buscant concretar les exigències del Decàleg davant les noves situacions socials que sorgien.
Així s’entén la pregunta del fariseu mestre de la Llei: Quin és el manament més gran de la Llei?, el que dóna consistència a tots els altres?
La resposta de Jesús concorda amb la pregària que tot bon israelita resa cada matí i vespre com a símbol de la seva fe en el Senyor, el nostre Déu, que és l’Únic: «Estima el Senyor, el teu Déu»; però no de qualsevol manera (una mica, algun cop...) sinó «amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament». Ho fem així?
La gran novetat és l’afegit: El segon és molt semblant: «Estima els altres com a tu mateix.»
Perquè qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu (1Jn 4,20).

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES